Argent és una paraula que ha desaparegut de l'ús col.loquial en favor de la paraula plata,  però que ha perviscut en la llengua culta i literària i en la toponímia. La trobam en els noms que fan referència a llocs on hi ha vetes de galena de plom argentífer. S'Argentera a Bunyola n'és el lloc paradigmàtic a Mallorca. També coneguda amb els noms de sa mina des Moros, mines Sant Mateu, mines de Can Grau o mines de Son Creus s'hi produeix una explotació minera que abasta, amb caràcter intermitent, des de l'època romana fins a l'any 1920. Trobareu més informació sobre aquesta mina al següent blog. La toponímia (hort de s'Argent, puig de s'Argenter o des Diners) ens senyala altres mines com les de Son Balaguer des Racó on algunes de les entrades foren cegades per un esllavissat.

Altres topònims que poden tenir alguna relació amb argent són s'Argentelar (a Petra i  a la possessió de sa Plana -Manacor-), el pas de s'Argentor (Bini) i el coll de n'Argentó (entre el puig de ses Bassetes i el puig de Massanella). Per a la paraula Argentor el filòleg Galmés de Fuentes proposava una relació amb l'arrel preromànica argan, terreny pedregós. També s'ha de tenir en compte l'arrel indoeuropea arg que significa brillant, blanquinós, i que segons el mateix autor hauria originat el nom d'Ariant.

Dues llegendes de Pollença fan referència a llocs argentífers del terme. De sa cova Argentera, entre Ariant i Pedruixella, es conta que s'hi amaga un tresor, custodiat per un negre.

La font de l'Argent, n'Àngela de Colonya i en Pau Sebel.lí és el nom d'una rondalla recollida per Miquel Bota Totxo al llibre Històries, tradicions i llegendes. Conta la història d'un carboner de Ternelles i com desencantà a la seva estimada, que havia estat transformada en una dona d'aigua per un gegant, que habitava un coval situat al peu del castell del Rei.

A l'aigua de la font, a més d'ajudar a vèncer gegants, els pollencins li atribuïen virtuts medicinals i la propietat d'obrir la gana. Tal vegada les propietats curatives de la humil font es derivaven de l'experiència que suposava fer el camí per anar a cercar l'aigua, en línia amb les conegudes ensenyances que situen el vertaderament important en el camí i no en el destí final.

 

Font de l'Argent

Font de l'Argent