Antigament quan pitjava la calor els mallorquins no es dirigien a la costa, terra dessolada i perillosa. Una de les activitats preferides en els moments de lleure dels dies més calurosos de l'estiu era el de menjar i beure al redós de la frescor que oferien les fonts més cabdaloses.

Al manco això és el que comenta l'historiador Joan Binimelis, referint-se als seus contemporanis del segle XVI. Fins i tot pareix recriminar-ne el seu excessiu gust per aquesta pràctica queixant-se dels:

...demasiats apetits que tenen avui los homes en cercar lo beure fred van molts los estius a prendre sos plaers i delits en sos menjars...

Deixant de banda la descripció de la costa, el tema de les fonts és el més tractat en la descripció de l'illa que constitueix el tom IV de la seva Historia General. Les més importants es situen al terme d'Escorca i són la font des Noguer (Almallutx), la font des Prat (Tossals Verds), la font d'Escorca (devora l'església de Sant Pere), la font de s'Espinal (a 1.000 passes de l'anterior) i la font des Voltor (Comafreda).

Però se'n destaquen moltres altres: la font Sorda, la font de s'Enderrocada (font Nova) i la font des Polls a Lluc, la font Saura (Son Macip), la font de Binifaldó (Menut), la font de sa Roca (Almallutx), la font de Muntanya, la font de sa Bastida (Alaró), la font d'en Daguí (font des Teix), la font des Rafal (sa Granja), la font de Mestre Ramon Llull (Miramar), la font des Cairat, de s'Almangra i d'en Porcell (font de Son Verí) a Valldemossa, la font de s'Esclop, la font de Superna...

Però hi ha una sorgència que excel.leix a tota la resta, cap deu la supera en fredor o delicadesa. Es tracta de la font de Fartàritx. Les seves qualitats assoleixen el caràcter de miraculós quan l'historiador, que entre d'altres professions també ostentava la de metge, afirma que els habitants dels seus voltants no emmalalteixen mai i només moren de vellesa o falta de calor natural. I li dedica a la font el següent elogi:

I per això el poble que descobreix la bellesa i noblesa d'aquesta aigua l'anomena princesa i cap de les altres aigües.

 

Font de Fartàritx

Font de Fartàritx