Un dels trets diferencials entre les conquestes de Mallorca (1229) i de València (1232-1238) duites a terme per Jaume I és el relatiu al destí que esperava a la població musulmana autòctona. En el cas de la nostra illa es pot dir que pràcticament desaparagué en les dècades posteriors a la conquesta quedant només un petit contingent reduït a l'esclavatge. En canvi a València l'extensió de les terres a explotar impossibilità que es pogués prescindir de la ma d'obra de la població conquerida, a la qual es permeté un cert grau de llibertat. Són els denominats moriscos els quals amb l'avanç de la Reconquesta també formaren contingents importants a Aragó, Múrcia o a Andalusia. Els moriscos mantengueren les seves costums i la seva llengüa, l'àrab, i seguiren practicant, encara que fos secretament, la seva religió.
Malgrat que a Mallorca no constituïren una població important, sí apareixen a les fonts històriques, normalment com a esclaus provinents de les terres peninsulars citades. I també apareixen a la toponímia, encara que sigui indirectament o com a signe d'antigor . Per exemple un malnom, na Morisca, designa el puig calvianer que ha esdevingut el centre d'un important parc arqueològic i alguns llocs agafen el nom d'una casta d'oliveres que s'hi relacionen (ses Morisques, pla de ses Morisques).
A més hi ha tres indrets que comparteixen el mateix determinant al.lusiu a aquesta gent: es pou Morisc a la possessió artanenca de sa Canova, es pas Morisc a la serra d'Alfàbia i es pas Morisc a la serra de Turixant.
Aquest darrer pas comunica les altes valls d'Almallutx i de Turixant a través de l'aspra serra que les separa. Es tracta d'una alternativa, no gaire còmoda, a la sortida natural d'Almallutx a través del Gorg Blau (antigament el pas des Gorg), tal vegada emprada quan les crescudes del torrent n'impedien el seu trànsit.
No està de més recordar als moriscos just quan acaba de complir-se el quart centenari de la seva expulsió, decidida per Felip III el 9 d'abril de 1609. Aquest fet significà la deportació massiva de milers de persones que havien viscut en aquestes terres durant generacions i és un més dels estrepitosos fracassos de la integració i de la convivència entre cultures diferents que ens forneix la història d'aquest país.
Serra de Turixant, a la vall d'Almallutx