Està clar que la presència d'aquella gran planta amb un exuberant ramell de flors grogues, en un entorn més aviat sever i esquerp, fou la característica diferencial que motivà el nom de dues raconades de la costa d'Escorca. No debades la canyaferla és una de les plantes herbàcies més belles i grans de les nostres terres, assolint altures de fins a tres metres i mostrant durant la primavera una espectacular floració. El nom de la planta, segons el pare Francesc Bonafè, deriva del llatí ferula, del verb ferir, perquè les seves llargues tiges servien per a pegar als nins sense fer-los gaire mal.

El primer lloc anomenat ses Ferles és la cala que s'obre entre la mola de Can Palou i la mola de Can Termes. Si des del coll de sa Mola baixam seguint la paret de la partió arribarem a la cala on hi trobarem un fontinyol, una barraca de vigilància i un porxo. Es tracta d'un territori de gran inestabilitat i continu moviment com ho demostren els clivells que solquen el terreny i els despreniments de grans còdols cap a la mar.

El segon ses Ferles es situa pel racó de Mortitx, a l'entorn del musclo des Llorers. Sabem per Joan Baptista Binimelis que al segle XVI aquest morro es coneixia amb el nom del cap de ses Ferles i pel pare Rafel Juan que en el mes de març de 1646 Antoni Cifre àlies Babagoix va vendre al monestir de Lluc una partida de peix provinent de ses Ferles de Mortitx.

Potser vos demaneu si encara es veuen canyaferles per ses Ferles. Idò sí. Certament no són exemplars gaire esponerosos ni es troben encara en floració. Per veure ara les canyaferles en tot el seu esplendor val més anar a indrets molt més amables, per exemple a la talaia d'Alcúdia.

 

ses Ferles (Mola de Tuent)

Canyaferla florida (Talaia d'Alcúdia)