Molta gent estarà d'acord en considerar Cala Llamp (Andratx) com un dels exemples paradigmàtics de la balearització. Una bella raconada desfigurada després de cinquanta anys de construcció desaforada. Però també perquè algunes zones que finalment no han estat construïdes també han sofert una important degradació.

El procés s'inicià l'any 1963, amb la tramitació del Pla General d'Ordenació de la Costa d'Andratx i el seu pla parcial de desenvolupament. Aquest PGO preveia una parcel·la de 45.200 m2 amb una qualificació "residencial de construccions singulars", una capacitat de població de 271 habitants i un volum edificable de 90.400 m3. La parcel·la es localitzava a l'extrem sud del cap des Llamp, a la punta anomenada punta de sa Gavineta.

Passaren els anys i la urbanització de Cala Llamp s'anà desenvolupant promoguda per l'empresa Detursa. Les obres arribaren a la parcel·la de la punta de sa Gavineta efectuant-se importants desmonts així com el terraplenat d'una enorme explanada que havia d'acollir un complex turístic residencial.

En algun moment les obres es varen interrompre, tal vegada per manca de finançament, i el seny finalment es va imposar. Els terrenys foren desclassificats per la Llei d'Espais Naturals de 1991 i passaren a formar part de l'ANEI Número 30 Cap des Llamp. Però la protecció urbanística no aturà la degradació de la zona perquè durant anys el solar fou emprat com abocador de deixalles i de runes les obres dels voltants sense que cap autoritat ho impedís.

Per això molta gent estarà d'acord en considerar Cala Llamp com un dels exemples paradigmàtics de la balearització.


NOTA: la punta de sa Gavineta és en realitat una punta doble, amb una part mirant cap a la cala (punta de sa Gavineta de Dedins) i l'altra mirant cap a la mar (punta de sa Gavineta de Defora). Juntament amb el racó d'en Servera conformaven un bell paisatge que s'ha acabat malmenant.

 

Punta de sa Gavineta de Defora