Els arqueòlegs i aficionats que avui en dia visiten alguns dels abundants monuments prehistòrics de l'illa el que solen trobar al jaciment és una espessa vegetació que fa impossible una mínima contemplació del conjunt. Molt diferent era la situació fa cent anys quan el camp es trobava en plena explotació i es controlava l'expansió natural de la vegetació. Les fotos antigues ens mostren sovint monuments que destaquen enmig de sementers impol.luts.
Un dels principals monuments que avui s'ha fet invisible per l'efecte de la vegetació és l'anomenat talaiot de sa Gruta que fou descrit per Miquel Alcover i Sureda (1941) com el "rey de los monumentos megalíticos mayoricenses". Al 1929 havia estat descrit i fotografiat per dos seminaristes manacorins, Guillem Pascual Galmés i Guillem Nadal Gelabert, que el varen incloure en la segona part del seu treball Monumentos prehistóricos existentes en Manacor, que fou guardonat amb un dels premis del Certàmen científico-literari del Seminari d'aquell any.
Duim aquí la descripció i les fotografies esmentades així com una fotografia actual del jaciment. Està clar que el rei dels monuments megalítics mallorquins ha conegut temps de major noblesa.
A unos dos kilómetros de estos monumentos encontramos el grandioso talayot de sa Gruta que parece ser guarda de todos los demás que vamos a describir por su gran altura que los domina a todos. Desde la cima de este talayot se distingue expléndido panorama, divisándose a los lejos y hacia el noroeste los numerosos monumentos de Bellver, sa Murtereta, etc. El talayot es cuadrado y mide 13 m de lado. Sus paredes formadas por piedras de gran magnitud tienen [...] de espesor y en la parte mejor conservada de la pared mide 2,8 m. El montículo sobre el que está siutado el talayot tiene 142 m de ruedo y se divisa de distancias muy lejanas. ...la columna central mide 1,1 m de espesor. Alrededor de este monumento se ve gran cantidad de piedras de gran tamaño que hacen ver que allí existían otros monumentos que han sido totalmente destruidos.
NOTA: constitueix una absoluta raresa l'ús d'aquesta paraula d'origen grec entre els nostres topònims front a l'usual cova. Apareix sobretot designant antres artificials construïts per aixoplugar una font (gruta de Son Verí, gruta de Son Noguera, gruta Roqueta...). Només en dos casos apareix per denominar una possessió. Al manco des del segle XVI tenim sa Gruta Vella (Manacor) a partir de la qual i amb el seu establiment s'han derivat nombrosos noms: sa Gruta Nou, sa Gruta d'en Fusteret, d'en Miquel Minyó, d'en Parrino, d'en Pelleta, d'en Pontet, d'en Prim, d'en Toni Lluís, de l'Amo en Martí, Can Pep de sa Gruta, refugi de sa Gruta, camada de sa Gruta, avenc de sa Gruta, talaiot de sa Gruta. A Palma trobam un hort, amb cases, safareig i sínia anomenat sa Gruta al manco des de 1685. Es trobava situat entre es Molinar i Ciudad Jardín, just al llevant de Son Perera.
Impossible saber quina és la cova que donà nom a la possessió manacorina ja que el subsòl manacorí es troba foradat talment un formatge de gruyere. En una d'aquestes coves situa mossèn Alcover la primera proesa del rei en Jaume que no és altra que l'alliberament de son pare, el rei Pere el Catòlic. Els moros el retenien engrillonat en una cova de sa Gruta de Manacor (Rondaies Mallorquines, Tom V).
Talaiot de sa Gruta. Guillem Pascual Galmés i Guillem Nadal Gelabert
Monumentos prehistóricos existentes en Manacor (1929)