la Tresca (Teix)
- Details
Les planes que trobam a la zona alta de la finca del Teix eren antigament objecte d'una intensa explotació agrària i ramadera com testimonien les restes d'eres, barraques i parets. Molts eren els jornalers que hi pujaven des de Deià per fatigosos passos com el xaragall de can Boqueta o el pas des Racó. A part dels cultius i les pastures la zona era una font d'abastiment de càrritx amb el qual s'alimentava a les bísties. La història de la finca apareix extensament documentada a l'article Es Teix: formació i explotació d'una possessió de muntanya a la serra de Tramuntana de Mallorca (s. XIII-XX) de Plàcid Pérez i Antoni Reynés.
Pel mateix article sabem que després de la conquesta de Mallorca aquesta zona era coneguda com la Tresca. Un document de 1235 ens informa que Ferrer de Olzet, batle i procurador de Nunyo Sanç, donà a delme i tasca a Bernat Ferrer quatre jovades (64 quarterades) de terra:
“in illa laboratione que est montaneis super Beniforani, super collum de Soillar et super podium domini Regis, in loco vocato la Trescha”.
Que podríem traduir com:
"en un camp de conreu que és a les muntanyes que estan per damunt de Biniforani, per damunt del coll de Sóller i per damunt del puig del Rei, en el lloc anomenat la Tresca".
I que podríem dir d'aquest topònim Tresca ? Idò que es tracta d'una paraula occitana que com el sinònim trescamp significa guaret o terreny inculte. No és un fet estrany l'aparició del mot donada la presència d'occitans entre les tropes del rei en Jaume i entre els posteriors repobladors la qual ha estat xifrada entre el 6-11 % del total segons l'historiador Antoni Mas.
En aquesta web s'analitza l'evolució del terme a partir del fràncic thresk, que en la llengua d'oïl ha donat variants com Trie, Triez o Treixe i noms de població com Tresques o Trescas, al departament occità de Gard.
NOTA: agraïm al filòleg Santigo Pérez Orozco la seva orientació cap les terres occitanes.
la Tresca (Teix)
Presentació
- Details
Entre el mes d’agost de l’any 2007 i el mes d’agost de l’any 2024 el portal toponimiamallorca ha anat incorporant articles relatius a la història, al patrimoni i a la toponímia de Mallorca fins assolir un nombre de 600 articles.
Sabent que en el món digital tot és efímer i que aquelles planes web que avui consultam potser demà ja no estiguin disponibles, i per tal d’assegurar que el contingut del portal sigui consultable sense dependre d’internet s’ha elaborat el present recull el qual s’ha dividit en tres volums:
- El volum 1 de s’Aladern a ses Cuines Velles conté 212 articles amb els topònims que comencen amb les lletres A – C.
- El volum 2 del Davallador a l’Oratori de Santa Margalida (Biniforani) conté 184 articles amb els topònims que comencen amb les lletres D – O.
- El volum 3 del Pa de Figa a Xorrigo conté 204 articles amb els topònims que comencen amb les lletres P – X.
Aquest portal s'obrí a l'agost de 2007 per tal de donar entrada a la web als noms de lloc de l'illa de Mallorca, amb l'objectiu primer de contribuïr a la seva difusió i a la seva correcta localització geogràfica.
Vol constituir també un reconeixement a totes aquelles persones que s'han dedicat i es dediquen a recollir els topònims a partir de les fonts orals evitant així la seva pèrdua. Entre aquestes persones cal destacar la tasca de Josep Mascaró Pasarius el qual l'any 1958 publicà el seu monumental Mapa General de Mallorca (en la imatge), en el qual se situen prop de catorze mil topònims.
En aquest portal hi trobareu un recull de reflexions suggerides per un lloc o per un nom. La temàtica és variada, encara que amb un predomini dels aspectes relacionats amb la història, el patrimoni i la cultura popular de Mallorca. El nucli anterior es complementa amb una bibliografia sobre toponímia mallorquina no exhaustiva i un breu recull d'enllaços recomanats.
El portal toponimiamallorca.net fou reconegut amb el Premi Balear Web 2008 de la categoria Art i Cultura, la més disputada de totes, amb una participació de trenta planes web. En el seu moment es feren ressò del cinquè aniversari del llançament del portal el Diario de Mallorca mitjançant la publicació de la següent entrevista i el canal autonòmic de televisió IB3.
La major satisfacció però la constitueixen les visites rebudes i les aportacions fetes per diferents persones que han enriquit el portal ja sigui corregint errades, fent suggeriments o aportant nous topònims. A totes elles el meu agraïment.
Mapa General de Mallorca - J. Mascaró Pasarius (1958)