Camp de la Batalla
- Details
La toponímia històrica té la virtut de recordar esdeveniments dels quals no en tenim cap altra referència. Els exemples que presentam aquí es refereixen a batalles sense que poguem especificar quins foren els bàndols enfrontats.
El primer el recull l'acte de la venta de sis peces de terra a Biniforani el 6 de març de 1437 entre les quals es va incloure:
Altra vera sort de garriga dita lo Camp de la Batalla afronta per una part amb certa part de Bernardi Monserrat, i per altra part amb la muntanya del dit venerable Miquel Bennàsser, i d’altra part amb la possessió del dit Bernardí Monserrat, i per altra part amb la possessió del dit Bernardí Moragues, i per altra part amb dita vinya.
En la segona referència, de dia 1 de desembre de 1659, Sebastià Crespí, fill de Joan, diu tenir una peça de terra de set o vuit quarterades de vinya dita la Batalla. Entre les confrontes d'aquest camp de la Batalla, com apareix altres vegades, es citen el camí de Muntanya i el camí de Sencelles, és a dir que es troba a l'entorn de ses Alqueries (Santa Eugènia).
El camp citat al 1437 el podem situar aproximadament al sementer de Biniforani que hi ha al nord del puig d'en Bennàsser (la muntanya del dit venerable Miquel Bennàsser).
Potser en el futur algun historiador ens podrà aclarir a quines batalles fan referència aquests topònims desapareguts.
Camp de la Batalla (Biniforani)
Comals
- Details
A prop de la partió entre es Canyar i Bunyolí (Palma) es localitza l'abans cabalosa i ara ja eixuta font de Comals. El nom d'aquesta font té la particularitat de ser la pervivència d'una alqueria andalusí amb reminiscències llatines dita Locomals.
Al segle XVII encara es mantenia com unitat d'explotació agrícola ja que veim les cases representades al conegut mapa Descripció de la Heretat y Baronia de Buñyoli fet l'any 1633 per l'escultor i arquitecte Jaume Blanquer.
Tenim una referència a l'alqueria Locomals al Llibre Manual de Pere Romeu, notari públic de Mallorca (1240) que fou estudiat i transcrit per M. Carme Coll i Font. Així sabem que el 6 novembre de 1240 es produeix la donació per part de Guillem de Coll de Bianya a la seva muller Guillema de Molins, de la meitat de totes les compres que ell feu a mestre Andreu, entre les quals hi ha la meitat de l'alqueria Locomals al terme de Bunyolí a la porció de Berenguer i de Ramon d'Olesa.
La transformació Locomals (Locus Malus) > Comals és similar a la que es produí amb l'alqueria Locoplan (Locus Planus) de Llorito deguda a un fals anàlisi: Locoplan > lo Coplan > Copelans, com constataren Andreu Ramis i Guillem Rosselló Bordoy en el seu article sobre la Toponímia precatalana a Llorito.
Que es tracta d'una alqueria andalusí queda corroborat pels nombrosos fragments de ceràmica que es troben dispersos pel coster de la font.
Font de Comals (Bunyolí)
Descripció de la Heretat y Baronia de Buñyoli: Comals (4). Font de Comals (16).
Coll de sa Caramella
- Details
Quan les possessions eren explotacions rendibles cada racó tenia el seu propi nom per tal d'orientar als treballadors en les seves tasques diàries. No ho deim nosaltres sinó que ho hem llegit en un document datat aproximadament l'any 1740 referit a la possessió de Canet i donat a conèixer per Jaume Albertí i Ramon Rosselló en el seu llibre Història d'Esporles. Segles XIII-XVI.
Diu l'apart 31 del document que: "Per ser tant gran le possesió Canet y per poder-se més fàcilment governar tenen totes les montañas y camps de ella cade un el seu nom en què se apellide que són los sigüents:"
I afegeix una llista de 48 topònims en el que podria ser un dels primers inventaris toponímics relatius a una possessió coneguts. Els topònims, normalitzats, són els següents:
Camp Roig, na Llivanya, estret de Son Antic, comellar Fondo, na Cruz, coll des Vent, rotes Planes, sa Llegotera, na Parreu, rota Vella, na Barbeta, puig de sa Teulera, es Campassos, na Llodrana, rota des Penyalet, rota de Can Cruz, es Mengaus, s'Empeltada, rota d'en Bulla, na Sureda, costeta de s'Abeurada, costa dels Ametlers, coll des Moro, ses Rogetes, costa de Son Morlà, coll de sa Caramella, puig des Moro, costa de l'avenc des Cans, puig de sa Vinya, garrigó de Can Roca, costeta dels Magraners, cova Negra, puig de l'Amarador, sa Teulera, hort de Miralles, sa Capelleta, vela de Miralles, puig de la vinya de Son Quint, vela des Torrent, costa del penyal d'en Castelló, sa Sínia, es Prat, es Bosc, el Pinar, rota d'en Manent, coll dels Garrovers, ses Polònies i rotes d'en Degà.
Molts del noms anteriors ja han desaparegut però un dels que es conserven és el que ens ha cridat més l'atenció. Es tracta del coll de sa Caramella, nom referit al coll per on el Camí de s'avenc d'en Corbera passa entre el putxet des Cocó i el putxet de Can Mallol a la zona de ses Rogetes de Canet.
Desconeixem quin és el referent del nom essent sis les accepcions recollides pel DCVB: Espècie de flabiol de pastor (1), peça de canya o de metall que es posa a la boca dels instruments de fusta perquè sonin bé (2), extrem del canó per on bufa el vidrier per fer les botelles (3), pipa amb canó molt llarg que sol servir per fumar tabac de pota (4), sarment que s’enrodilla pel cep (5), membre viril (6). A les quals cal afegir que a Artà i Sant Llorenç i es diu caramella a una canyeta per beure.
Coll de sa Caramella (ses Rogetes de Canet, Esporles)
Cocons d'en Gelat (Cabrera)
- Details
Llegim al DCVB que Gelat o Gelada era el nom que es donava a un ase, mul o somera de color blanquinós. Hem sentit també que davant les situacions de resolució imprevista s'emprava l'expressió popular "ja veurem en Gelat on se jeurà".
Només coneixem un topònim on el determinant podria referir-se a en Gelat referint-se a un ase. Es tracta dels cocons que hi ha per la banda del coll des Burrí a l'illa de Cabrera (cocons d'en Gelat) encara que certament també podria tractar-se d'un malnom. Els cocons són un dels pocs llocs de l'illa on es conserva l'aigua tot l'any amb excepció dels estius més extrems.
D'altra banda l'ase cabrerenc més ben conegut és el que es trobaren els presos napoleònics que arribaren a l'illa l'any 1809. Fou batiat amb el nom de Martin encara que alguns relats l'anomenen Robinson. En Martin fou emprat per al transport de distints materials però especialment l'aigua des de la font fins al castell que actuava com improvisat hospital.
Però en les condicions extremes en què es trobaven els presoners l'ase no podia acabar bé i efectivament després de sis dies sense rebre queviures un dia fou sacrificat. Un dels testimonis ho narrà així:
"No havien passat ni deu minuts des de la seva condemna, que ja la seva carn fou distribuïda als presoners, preparada per uns per fer un trist bollit, i per altres amb més pressa, torrat sobre carbons. Havia tocat, a cada presoner, després d'una distribució tan escrupolosa com si s'hagués pesat or, dues unces per cada tres homes, els ossos i els budells inclosos."
NOTA: segons els biòlegs la fauna que viu als cocons d'en Gelat indicaria que l'aigua es conserva tot l'any. Però quan els visitàrem al setembre del 2022 estaven completament secs i era la primera vegada en vint anys que en Joan Salom els veia així.
Cova d'en Pisquel
- Details
Ara és un lloc purament de lleure però hi hagué un temps en què la comuna de Bunyola era explotada amb intensitat. Carboners, calciners, caçadors i especialment llenyaters s'afanyaven a treure profit de l'extens bosc, que es dividia en 34 parcel·les forestals, les anomenades "cortes". Sabem poc de la gent que hi treballava però la toponímia ens recorda algun dels seus noms o malnoms.
Donen nom a bassols (en Maceta, en Pasqual, en Pedro, en Pisquel, en Punyit), cisternes (en Gil), comellars (en Copí, el Pobre Andreu), corrals (en Fàstic), coves (en Cion, en Ciril·lo, en Pisquel, en Sanat), forns de calç (en Quenc) o salts (en Gener). A la sèrie hi podríem afegir algunes propietats de l'entorn com Can Bracet, Can Fundo o Can Fil.
No sabem qui era en Pisquel (algun solleric ? a Sóller hi ha Can Pisquel) però veim el seu malnom lligat a un bassol del qual desconeixem la localització i també a una cova que sí hem pogut ubicar gràcies a l'amable ajut de Gabriel Santandreu, gran coneixedor de les coves de sa Comuna. Avui és una cova poc visitada que ha cedit el protagonisme a la seva veïna cova de s'Aigua però sembla que antigament era objecte de major atenció.
Per aquest article de Miquel Jaume i Campaner sabem que a l'agost de 1930 el mestre Llorenç Maria Duran i Coll dugué a terme una colònia escolar en la qual participaren 26 nins d'edats compreses entre els 8 i els 14 anys. Una de les activitats fonamentals de la colònia foren les excursions, realitzant-se onze d'elles al terme de Bunyola. El dia 14 els escolars anaren a sa Comuna i visitaren la cova d'en Pisquel i l'excursió fou aprofitada per explicar l'acció de les aigües subterrànies.
El recorregut pel terme de Bunyola fou molt complet a tenor del llistat de llocs que foren visitats: Alfàbia (dia 5), Calbet i Raixa (dia 6), Biniforani Vell (dia 7), sa Gubia (dia 8), mina de Son Creus (dia 9), es Castellet (dia 10), sa Muntanya i font de s'Obi (dia 11), font des Teix (dia 12), Alqueria d'Avall (dia 13), sa Comuna i la cova d'en Pisquel (dia 14), a Honor per la font de sa Peresa i tornada pel coll des Pi i Alfàbia (dia 15).
Cova d'en Pisquel