D'alqueria islàmica a refugi de muntanya inclòs a la xarxa gestionada per la Conselleria de Medi Ambient. Així podríem sintetitzar l'evolució d'aquestes terres del terme d'Escorca, històricament vinculades a la propera possessió de Mortitx.

Amb el nom de Lavanor es coneix la contrada que envolta una plana elevada situada per sobre dels quatre-cents metres,  encaixada entre el puig de ses Parades i el puig de les Moles i que desguassa les seves aigües cap al torrent de Mortitx. Aquestes terres, i principalment sa Tanca i es campet Redó, han estat conreades desde la prehistòria com ho testimonien la ceràmica i les restes que trobam per exemple al coster del collet des Vent o al puig de ses Parades.

Identificada pel pare Rafel Juan i Mestre amb l'alqueria Xabanor (o Sabanor) del Llibre del Repartiment, comptam amb algunes propostes pel que fa a la seva etimologia. Per Cosme Aguiló (Toponímia i Etimologia) es tractaria, amb algunes reserves, d'una paraula àrab que inclou un antropònim, Wannur, amb el significat de "congost o torrentera de Wannur". Per la seva banda J. Coromines (Toponímia antiga de les Illes Balears) fa distintes propostes una de les quals seria laban an-nuhur en el sentit de "rierol de color blanquinós".

Destacam aquesta etimologia perquè malgrat pugui tractar-se d'una pura coincidència un dels indrets senyalats de la zona és la font Blanca, nom que segurament fa referència al color de les argiles que formen el llit d'on sorgeix l'aigua, i que es situa davall una enorme rocassa.

La construcció del refugi del Govern suposà la demolició de les antigues cases de dos aiguavessos, portal allindanat situat a un costat de la façana i corral posterior que havien estat el centre de l'explotació de les terres durant segles. Com a contrapartida hem de dir que allà on un temps hi havia un coster pelat ara hi ha un esponerós pinar amb sotabosc de falgueres i allà on hi havia un sementer ara hi creix una magnífica omeda.

 

Lavanor

Lavanor

Font Blanca

Font Blanca