Són nombrosos al litoral de Mallorca els entrants en forma d'arc produïts per l'acció de la mar i que es coneixen amb la metàfora d'avui: sa Ferradura. N'hi ha com a mínim quatre al litoral pollencí, tres al litoral llucmajorer, dues a Artà i a Escorca i una a Felanitx, Manacor i Alcúdia.
A l'extrem oriental de cala Solleric, a la finca d'Ariant, trobam no una ferradura si no dues de diferent grandària i per aquest motiu es coneixen amb els noms de la Ferradura Gran i la Ferradura Petita. Es tracta d'un lloc agrest i apartat, antigament freqüentat per pescadors i carboners, on succeí un esdeveniment extraordinari al mes de setembre de 1605. Dos pescadors, Pere Cifre i Miquel Martorell, es trobàven ran de mar quan descobriren entre les roques una petita talla de fusta que representava a la Mare de Déu.
Ens relata l'historiador noucentista Mateu Rotger que el fet quedà registrat a un Llibre de Clavaria -una mena de llibre de comptabilitat municipal de l'època- en el qual es consignà el pagament de nou sous als dos homes per "haver aportat una figura de Nostra Senyora que la mar havia tret a la possessió d'Ariant en el lloc de la Ferradura". La imatge fou incialment depositada a la parròquia de Pollença i traslladada l'any 1620 a l'oratori de Sant Jordi. Una reproducció de la mateixa presideix l'encisador redol de la font de la Mare de Déu, a la finca on fou trobada.
Per acabar direm que la ferradura més perfecte que hem trobat en les nostre passejades no és obra de la mar si no de la ma de mestres picapedrers. Dona forma a un petit mirador, un dels múltiples miradors que es troben espargits per la finca de Miramar. Manat construïr per l'Arxiduc Lluís Salvador a la darrera dècada del segle XIX, el mirador de sa Ferradura és una mostra de la bellesa que pot emanar de les coses senzilles.
la Ferradura Gran
Reproducció de la imatge (font de la Mare de Déu)
Mirador de sa Ferradura (Miramar)