Trobar el cocó Pequer enmig dels costers santamariers de sa Comuna de Bunyola no té més secret que el de deixar-se dur per la cridòria dels granots que hi tenen la seva base. Ells ens guiaran fins al bassol d'aigua que es situa al primer eixamplament que fa el comellar des Salt d'en Gener i que constitueix una notable obra d'hidràulica tradicional d'onze metres i mig de llargària per cinc metres d'amplària, amb un mur paredat en verd que arriba al metre i mig d'altura.

El nom del cocó fa referència a la pega, producte derivat de la resina del pi que s'emprava entre d'altres aplicacions per a l'antiga i prohibida pràctica de la caça amb visc i en conseqüència la grafia correcta és la de cocó Peguer, tal com apareix habitualment a les cartografies.

Ensordiment de la consonant en diuen els filòlegs a la transformació fonètica de la que peguer>pequer n'és un exemple i que també és responsable de que un seguer (un forat de paret, de roca o d'arbre, ocupat per un eixam d'abelles que hi fan mel) es transformi en un sequer. Apareixen així noms com la coma Sequera (coma Seguera) de Son Servera, al nord del Rafal des Sant o de Baix, o cala Sequer segons ja va exposar Cosme Aguiló aquí.

Segons les regles més o manco establertes per a la grafia dels topònims, en els casos d'ensordiment han de prevaldre les formes normatives però veim com aquesta regla no s'aplica en el cas de la cala manacorina ja que finalment ha guanyat la forma oral. Això sol passar amb els noms de lloc molt coneguts i d'ús massiu com per exemple succeeix amb la moleta sollerica (Muleta) o amb les pallisses artanenques que donen nom a un famós poblat talaiòtic voltat de murada (ses Païsses).

Evidentment aquest no és cas de la bassa aperduada enmig dels pinars i per això la sonora pronúncia genuïna -cocó Pequer- acabarà per esvair-se així com vagin desapareixent les darreres persones que encara han participat en la cadena de la transmissió oral dels topònims de sa Comuna.

 

Cocó Pequer