És sabut que el garballó és l'única palmera que creix de manera espontània al continent europeu i que la seva presència a Mallorca es redueix als dos extrems de la serra de Tramuntana i a la península d'Artà. La seva distribució condiciona la poca representació de l'espècie entre els noms de lloc.

En són exemples el coll Garballó (Artà), la coma des Garballó (Capdepera) o el puig Garballó, muntanya que amb la seva parella el Fumat domina el primer tram del parsimoniós camí vell de cala Murta al far de Formentor i el seu pas pel coll de la Bretxa. Hem de tenir en compte que en alguns indrets als garballons també els diuen palmeres i per això trobam noms com la font de sa Palmera, el puig de sa Palmera o la rota de sa Palmera, tots ells a Artà. Per la seva banda a Albercuix (Pollença) trobam el canal Palmerar.

Un palmerar era un lloc de recollida de les fulles del garballó, les palmes, matèria prima per a l'elaboració artesanal de molts de productes d'ús domèstic, l'anomenat treball de la llatra. Graneres, graneretes, capells, sàrries, beaces, morrions, cucales, estorins, morrionets, senalles, senalletes, estormies, canastres, ventadors, fundes per als pans de figues, cordats de cadires, matalassos...són els esmentats per l'Arxiduc en el seu Die Balearen.

Durant els mesos de juliol i agost, previ acord amb l'amo de les possessions, es podien veure per garrigues i muntanyes a les colles de collidores, ja que es tractava d'una feina predominantment femenina. El seu treball consistia en arrancar l'ull de la planta abans de que es produís la seva obertura en ventall i llavors transportar els feixos fins al lloc on serien recollits pels carros.

Que la feina era especialment feixuga a causa de les pues ho provaven ben aviat les mans dels treballadors plenes de bòfegues i de sang. També trobam alguns noms que recorden aquests treballadors, anomenats palmers, com per exemple el pujador des Palmers (s'Alqueria, Andratx) o els pins des Palmers (s'Arenalet des Verger, Artà).

Avui els garballons ja no són emprats per l'obra de palma, o ho són de manera residual. Malgrat això encara ofereixen algun servei valuós més enllà de la seva funció ecològica. Per exemple protegeixen de l'espoli algun jaciment arqueològic formant una autèntica barrera davant les entrades de les coves.

 

Garballó