Es diu d'una cosa que és corba quan presenta una desviació respecte d'una línia recta de manera contínua i sense formar angle brusc. No és un adjectiu que tengui gaire presència entre els nostres noms de lloc, i de fet només en coneixem tres casos, dels quals només dos són segurs.

Perquè corba és la tossa que s'aixeca entre les terres de Mossa i les de Son Alzines i corba és la roca que assenyala el ponent per a les terres de Biniatró i per aquest motiu d'aquests penyals prominents que criden l'atenció en diuen respectivament sa tossa Corba i sa roca Corba.

Més problemàtica és la curvatura del tercer relleu al que ens referirem avui ja que s'integra en un antiquíssim topònim llucmajorer documentat des del segle XIII: Capocorb. La conservació de la o final llatina assegura el caràcter mossàrab de la primera part del nom (capo = cap). Sobre la segona part no hi ha consens ja que alguns autors s'inclinen per relacionar-ho amb l'ocell (Joan Veny) mentre que d'altres (Coromines, Galmés de Fuentes) afirmen que fa referència a un cap corbat ("caput curvu").

Però si aquesta darrera hipòtesi fós la vertadera, quin seria l'accident geogràfic que ha generat el nom de quatre possessions llucmajoreres: Capocorb Vell, Capocorb Nou, Capocorb d'en Jaquetó i Capocorb d'en Munar ?.

De l'extens litoral llucmajorer inclòs a l'antic terme de Capocorb, aquí ens decantarem per les penyes que limiten la resguardada cala Beltran. La singularitat que es deriva de la doble curvatura que formen aquestes penyes ben bé pogué ser el tret distintiu que originà el nom que substituí al nom precedent, molt més remot encara: Injar.

 

Cala Beltran

Cala Beltran

Cala Beltran 2