A l'antiga capella del castell de Bellver i fins el proper dia quinze de juny romandrà oberta la molt recomanable exposició "El monestir de Cabrera". En ella s'exposen els coneixements que a dia d'avui es tenen sobre la comunitat monàstica i eremítica que ocupà l'illa entre els segles V i VII i de la qual es tenia constància documental per una carta del papa Gregori I Magne. Sabem per aquesta carta que a l'agost de l'any 603 un enviat del papa, el defensor Joan, rebé l'encàrrec de reinstaurar la disciplina perduda en el cenobi.

De la diversa informació presentada en l'exposició ens ha cridat l'atenció el fet de què el monestir disposava d'una mena de terminal a la colònia de Sant Jordi. Aquest punt de contacte amb l'illa gran es localitzava a l'illot des Frares, en el qual excavacions arqueològiques d'urgència duites a terme al 1972 posaren de relleu l'existència de dues estructures rectangulars adossades i d'una necròpolis amb almanco quatre tombes, dues de les quals intactes, així com d'una taca de ceràmica d'àmplia cronologia (1450 ane -1972 dne) però amb una màxima concentració en l'època contemporània al monestir cabrerenc (segles V-VII). Segons les hipòtesis formulades a través de l'illot es produiria l'intercanvi de productes, per exemple de les donacions fetes en favor del monestir, i també la captació de nous adeptes per ingresar-hi.

Aquesta és la hipòtesi plantejada per Mateu Riera Rullan, arqueòleg especialitzat en l'antigüetat tardana de Mallorca, comissari de l'exposició de Bellver i autor d'algunes de les darreres campanyes arqueològiques duites a terme al parc nacional de Cabrera, el qual també analitzà en el seu moment el material ceràmic proporcionat per l'illot des Frares.

Contribucions com la seva fan que els que un dia foren anomenats els segles obscurs de Mallorca comencin poc a poc a clarejar.


NOTA: resulta altament suggerent relacionar el nom de l'illot des Frares amb la suposada activitat que hi dugueren a terme els monjos del monestir de Cabrera però al nostre entendre aquesta possibilitat és pràcticament nul.la.

El trencament poblacional i cultural que suposaren les conquestes musulmana i catalana borraren qualsevol record, incloses les referències toponímiques, a les constuccions aixecades a les èpoques vàndala i bizantina. Prova d'això és que monuments notables com les basíliques paleocristianes només han estat descobertes en èpoques recents gràcies a l'atzar i a l'arqueologia.

Creim en canvi que l'origen del nom ha de cercar-se en la freqüentació de l'indret per part de religiosos propers a la zona,  així com en els anys quaranta del segle XX la visita dels franciscans d'Inca donà lloc al sorgiment de la caleta des Frares, al Mal Pas alcudienc.

En el cas de l'illot la freqüentació seria anterior al 1784 perquè el nom ja surt al mapa Despuig (I. de los Frares). Uns bons candidats a tenir relació amb el nom serien els frares mínims establerts a Campos entre el 1607 i el 1835, any de la seva exclaustració. També serien candidats els frares carmelitans que a finals del segle XVI fundaren un convent a Sant Joan de la Font Santa. La pesca i la recollida de sal als cocons podrien ser dues de les activitats que atraguessin els religiosos a l'illot.

Certament no es una hipòtesi tan suggerent com la dels monjos cabrerencs, els monachos monasterii quod in Capria insula  de la carta gregoriana, però segurament sigui més plausible.

Illot des Frares

Illot des Frares (Colònia de Sant Jordi)

Tomba a l'illot des Frares

Tomba antropomorfa a l'illot des Frares