Segons el DCVB una bastida és un conjunt de murs o edificis de tàpia o de fusta, fets amb caràcter provisional i defensiu. Una altra accepció es refereix a una torre mòbil de fusta emprada en els setges a les murades de les fortaleses medievals.

Bastides, a Mallorca en trobam quatre registrades per la toponímia:

  • Sa Bastida de Banyalbufar, coll situat entre la serra d'en Sec i ses Planes, per on passa actualment la carretera d'Andratx a Pollença.
  • Sa Bastida de Porreres, amb una localització que li otorga el control del camí -avui carretera- entre Llucmajor i Porreres, i que dóna nom a un putxet (282 m d'altura) i a una possessió.
  • Sa Bastida de Sant Joan, possessió documentada el 1242,  situada al coster meridional del puig de Sant Nofre, de 254 metres d'altura i talaia privilegiada per al control de la zona central del Pla.
  • I sa Bastida d'Alaró, nom d'una possessió (documentada el 1302)  situada a l'antic llogaret de Los d'Amunt i d'una mola rodejada de penya-segats inaccessibles per tres dels seus quatre costats.

És sens dubte a la Mola de sa Bastida on es pot copsar més la relació del nom amb setges medievals, amb batalles pel control del territori i amb poblacions refugiades als últims reductes defensius, contemplant amb terror com tot el pla quedava sota el domini dels nous conqueridors. Perquè la successió de conquestes a l'illa és molt antiga i a sa Bastida es retrocedeix com a mínim fins a l'època tardoromana, com documenta Javier Aramburu-Zabala al seu article Dos fortificaciones tardorromanas en la sierra de Mallorca (2001).

A les anteriors bastides cal afegir-ne una altra, si bé es troba emmascarada. Es tracta del puig de s'Envestida, putxet situat a menys de 500 metres del castell de Santueri i pràcticament amb la seva mateixa altitud. El domini que es té del castell des del puig fa molt plausible la possibilitat de què s'hi instal.làs algun aparell o construcció durant algun setge a la fortalesa. Amb el temps el nom s'hauria deformat segons la hipòtesi apuntada per V.M. Rosselló Verger i defensada també per Cosme Aguiló.

La documentació històrica que ens ha arribat sobre aquestes construccions és pràcticament nul.la essent curiosa la notícia de 1396 recollida per Ramon Rosselló Vaquer sobre cercadors de tresors que feien clots a sa Bastida d'Alaró. Ricard Soto aporta en el seu treball sobre les Mesquites urbanes i mesquites rurals a Mayurqa referències del segle XIII sobre una bastida situada en les terres de Biniforani, possessió situada al vessant meridional de l'estratègic pas del coll de Sóller.

Tant de bo que sorgeixin nous documents en el futur que donin un poc de llum sobre les bastides mallorquines.

 

Mola de sa Bastida (Alaró), vessant sud

Mola de sa Bastida (Alaró), vessant sud
Mola de sa Bastida (Alaró), vessant nord

Mola de sa Bastida (Alaró), vessant nord
Murs paredats en verd (sa Mola de sa Bastida)

Murs paredats en verd (Mola de sa Bastida)
Castell de Santueri des del puig de s'Envestida

Castell de Santueri, des del puig de s'Envestida