Avui farem amb els avencs i les coves el que en el seu dia férem amb les fonts, agafarem mil noms i analitzarem els principals grups.

Un grup destaca per sobre de la resta amb el 22 % i és el format pels noms que fan referència a la ubicació on es troba la cavitat, ja sigui de manera genèrica amb una simple menció de la finca (avenc de Femenia, avenc de Son Pou, cova de Maçana, cova de Vallgornera) o bé precisant la localització de manera concreta (cova del molí d'en Gaspar, cova de sa Tossa Alta, coves des Triquet des Moro).

En segon lloc (16 %) es troba el grup de noms que contenen un antropònim: avenc d'en Corbera, avenc d'en Queloies, cova d'en Faro, cova d'en Marquès, cova d'en Pardines, cova de s'Ermità Guillem, cova des Jai Mora, cova des Norats, cova des Tonedors, cova Morella, coval Simó, coves Bartolines, coves Ginardes. Dintre del grup mereixen una menció especial els referits a famosos bandolers que han estat associats a distintes coves. Són per exemple en Castellà, en Durí, en Parragó, en Pelleringo o en Roget.

Gairebé el mateix percentatge (15 %) correspon als noms que inclouen la descripció d'alguna de les característiques de la cavitat. Poden ser les dimensions (cova Baixa, cova Estreta, cova Gran, cova Llarga, coves Altes, coves Petites, avenc Petit, l'avenc Fonda), el color (cova Blanca, cova Verda, cova Vermella, coves Negres, coves Roges), la temperatura (cova Fresca, cova Calenta), l'orientació de l'entrada (cova del Migdia, cova des Xaloc), el nombre d'entrades (cova des Dos Forats, avenc de ses Tres Boques), la presència de pilars o columnes destacables (cova des Set Pilars, cova de la Columna) o el col.lapse sofert per la cova (cova Esvencada, cova Esbucada).

Donat que un dels usos històrics de les coves és el de servir com a refugi pels animals és lògic que la seva aportació als noms sigui important, donant compte del 11 % del total. Encapçala la sèrie l'omnipresent cova des Coloms. Entre els animals domèstics destaquen les referències a bou, bous i brau i també a porc, porcs, porcells i truja. En canvi extranya la poca representació de xot, xots, ovelles, cabres, cabrits, boc, bocs, ase, cavall o someres fet que segurament s'ha de relacionar amb els criteris seguits en la recol.lecció dels noms. Altres animals domèstics que apareixen esporàdicament són conills, gall i cans.

Entre els animals salvatges els més habituals, llevat dels coloms ja esmentats, són els vellmarins i les genetes. La llista d'ocells és extensa (ànneres, corb marí, corbs, milanes, miloca, moixetes, titina, xoriguer, virots, voltors) mentre que la dels peixos es limita a quatre espècies (cànteres, llisses, morenes i orades). En darrer lloc apareixen també alguns invertebrats (abelles, gambes, puces).

Un 7 % dels noms fan referència a intervencions humanes com pot ser el seu tancament o la presència d'alguna construcció (cova Paredada, cova des Pedrissos, cova des Pont)  o a  l'aprofitament d'algun recurs. Un dels més habituals és l'aigua (cova de s'Aigua, cova de s'Aigua Dolça) i per això són molt freqüents les referències als estris emprats per arreplegar-la (alfàbia, alfàbies, gerres, got, piquetes, ribell, ribellet). Altres determinants referents a possibles aprofitaments són cova de l'Almangra, cova de l'Arena, cova des Carbó, cova de sa Grava, cova des Guixos, cova de sa Mina, coves des Màrmol, cova de sa Sal, cova des Maressos. Menció apart mereix el seu ús secular com a cementeris (cova des Morts, cova des Ossos) i el seu ús com amagatall (cova des Tabac, cova des Contrabando).

Un 4 % dels noms fan referència a fets fabulosos i a personatges fantàstics o més o manco destacables o remots en el temps: cova des Tresor, cova des Drac, cova de la Mare de Déu, cova del Dimoni, cova des Diners, cova des Pirata, cova des Ermassets, cova des Moro, cova de les Bruixes, cova de la Sirena, cova des Negret, cova de ses Meravelles.

Un 3 % correspon als fitònims essent el nom més habitual el relatiu a la figuera (cova de sa Figuera o cova Figuera) tenint presència també altres espècies: cova des Pi, avenc des Llorer, coves de l'Alzinar, coves des Revellar.

Deixam pel final dos grups que tenen el mateix percentatge, l'onze per cent. El primer el forma el conjunt de noms pels quals es fa difícil assignar-los a un o altre grup: avenc des Robar, cova des Alixandres, cova de sa Gleda, cova de ses Freixures, cova de sa Germaneria, cova dels Romans, cova des Terratrèmol, cova des Tupatup, coves de sa Llova Geneta...

El segon correspon a aquelles referències que només contenen el genèric (s'Avenc, es Avencs, s'Avencar, sa Cova, sa Covassa, es Covatxó, ses Covasses, ses Coves, sa Coveta, ses Covetes). De fet així es com es refereixen majoritàriament els pagesos i propietaris a les cavitats de les seves finques. Capítol apart és el format pels noms que no contenen el genèric i per tant la seva identificació requereix una informació addicional: s'Era d'Escorca, es Malagate.


PS: Volem aprofitar aquest article per a celebrar la recent aparició del Corpus Cavernario Mayoricense (CCM), una extensa obra que arreplega les referències i descripcions de fins a 4.500 cavitats de Mallorca, resumint tota una vida -cinquanta anys- dedicada a l'investigació espeleològica. Per la gran quantitat d'informació aportada el CCM esdevé obra de consulta obligada per a tots aquells interessats en el món cavernari mallorquí i en els seus secrets.

Vagi per a José Antonio Encinas tot el nostre reconeixement.

Inscripció cova

...es una cruz con cazoletas, del entorno del siglo XIV o de poco antes y parece formar parte de un panel propio del Culto Mayo cristiano...(J.A. Encinas)