Algunes de les pedreres de l'illa han estat a punt de fer desaparèixer muntanyes senceres. Recordam el cas de la pedrera de sa Garrigueta Rasa (Establiments), la de Son Bugadelles (Calvià), la de Gènova avui parcialment restaurada o la del Turó des Penjats (Felanitx). Encapçalant el rànquing situaríem la de Son Amat (Porreres) de la qual esperam que s'aturi al manco abans d'engolir el santuari de Monti-sion situat dalt del turó.

Coneixem un cas en el que l'explotació va continuar fins a fer desaparèixer completament un puig. Es trobava a Felanitx i rebia el nom de puig de Sant Nicolau però només els felanitxers que superen la cinquantena d'anys poden recordar els molins de vent i els pins que el coronaven. Fins a mitjans del segle XX acompanyà amb els seus 134 metres d'altitud els viatgers que arribaven o abandonaven la vila pel camí reial de Campos, que aprofitava el coll format entre el puig de Sant Nicolau i el veí turó de sa Mola (170 m d'altitud).

I perquè va desaparèixer el puig ? Perquè la seva terra era rica en argiles molt apreciades pels gerrers de Felanitx que durant dècades anaren excavant els materials i transformant-los en teules i rajoles destinades a la construcció fins que es varen esgotar totalment.

Avui els que arriben o surten de Felanitx per la carretera de Campos contemplen a l'indret un terreny absolutament pla on es succeeixen algunes naus industrials i solars buits. També es conserven les runes d'una d'aquestes teuleres que es menjaren el puig, coneguda amb el nom del que fou el seu darrer posseïdor, la teulera d'en Casildo. Però ni rastre del puig que podria semblar el producte d'una il.lusió si no fos per les fotografies antigues.

Això sí, enfront a les importants nafres paisatgístiques que suposen les muntanyes mig desfetes per les pedreres eliminar un puig sencer té un clar avantage: també s'elimina l'impacte negatiu en el paisatge. Però tal vegada serà millor no donar males idees.


NOTA: desconeixem l'origen de l'hagiotopònim d'avui. La primera referència que tenim l'aportà Ramon Rosselló Vaquer en el seu Cronicó felanitxer. En un document de 1527 s'esmenta un tros de terra que confronta amb l'abeurador, el puig de Sant Nicolau i el camí Reial. Al 1670 s'hi esmenta l'existència de tres molins de vent.

Puig de Sant Nicolau 1965

Puig de Sant Nicolau (1965)
Foto: Francesc Bonnín (a) Mut Maceta

Puig de Sant Nicolau 2014

Puig de Sant Nicolau (2014)