Primer fou adjectiu i després es convertí en substantiu. Derivat del llatí vulgar plattus "pla, planer, aplatat" el mot s'emprà per designar una làmina o planxa d'argent i acabà desplaçant a l'antiga paraula que designava el preuat mineral. Argent quedà reservat per al llenguatge literari, elegant, figurat, ponderatiu (DECat). També es mantingué a la toponímia, fossilitzadora com és dels termes antics, i a Mallorca són abundants els llocs on apareix l'argent o algun dels seus derivats (Argentera, Argenter).

En canvi plata, nom que s'imposà a partir de l'edat moderna, té tan sols una presència toponímica testimonial amb dues úniques localitzacions. Una d'elles es troba a Manacor on es coneix com el camí de Plata el camí que comunica la capital del Llevant amb Son Macià i es Fangar a través de les serres de Llodrà. Es refereix concretament al tram que discorre entre sa Cabana Vella (comença al pou o cantó de la vinya antiga de sa Cabana ens diu la documentació municipal), Son Perdut, hostal de s'Aigua, Son Llodrà i Son Llodranet o Son Llodrà Nou.

No sembla nom antic com tampoc ho sembla ser l'altra nom que trobam a Banyalbufar.  Pel coll des Pi format entre el puig de sa Barca i el puig de s'Argenter passa l'antiquíssim camí des Correu que presenta un empedrat espectacular en aquest tram. Segons conten els més vells del poble als costers del puig de s'Argenter s'hi localitzaria una antiga explotació de galena argentífera de la qual en queda com a testimoni un pou de secció rectangular excavat a la roca.

Doncs bé en aquest profund forat rectangular avui perdut enmig del càrritx li diuen el pou de sa Plata.

NOTA: seria raonable pensar en l'existència d'alguna relació entre el nom del puig de s'Argenter i el pou de sa Plata. Pura coincidència ens sembla l'existència d'una cova des Diners i d'un pou d'Argent a les rodalies del camí de Plata.

 

Pou de sa Plata

Pou de sa Plata (puig de s'Argenter, Banyalbufar)