Lofra

A vegades un topònim no planteja cap dificultat en la seva etimologia però sí en la seva grafia.
És el cas de l'Ofre, que amb estrictes criteris lingüístics s'hauria d'escriure Lofra però que segurament trobareu molt poques vegades sota aquesta forma. Tal com ja s'apuntava al DCVB el topònim prové de la paraula àrab al-hofra que significa "la fondalada". Per fondalades no n'estan, en aquesta contrada, ja que en trobam dues per manca d'una.

En primer lloc tenim la plana on es situen les cases (l'alqueria Alhofra que ja apareix al llibre del Repartiment ?) , a set cents metres d'altitud i rodejades de relleus que arriben al milenar de metres: puig de l'Ofre (perdó, puig de Lofra), puig des Coll des Jou, es Cornador Gran.  I al costat trobam el barranc de  Biniaraix, el barranc per antonomàsia de l'illa, lloc de pas de pelegrins cap a Lluc ja des de l'època medieval, espai on les marjades i els porxos s'enfilen fins a lloc inversemblants, aturant-se només en arribar a les parets verticals des Cornadors o de ses Solanes.

Amb aquest topònim ens queda el dubte de si la grafia tradicional, en un cas d'ús tan intensiu com el present, hauria de prevaler sobre els criteris lingüístics.