A diversos articles de la revista sa Marjal el vicari Parera va posar de relleu la importància arqueològica de les terres de s'Obac i de Crestatx, dues possessions situades al nord de sa Pobla, al costat del camí de Pollença. Va relatar les troballes de ceràmiques, ossos, monedes o paviments que s'hi registraren destacant el descobriment de dos llingots de plom amb inscripcions llatines ("De Luci Carul Hispal, fill de Luci, de la tribu Meneia" va llegir Cristòfol Veny), quatre o cinc pipes de ceràmica "devers com el puny de grosses, molt precioses, que tenien caras de moro amb un turbant y unes inscripcions árabes" o els vint cossos desenterrats a l'entorn de l'Oratori de Santa Margalida de Crestatx.

Malgrat aquest coneixement a mitjans de segle XX es va procedir a la parcel·lacío i urbanització de bona part de les dues possesssions pobleres de s'Obac i de Crestatx. La construcció de nombrosos habitatges unifamiliars sense cap casta de control arqueològic segurament degué destruïr jaciments que mai s'hauran arribat a conèixer. Precisament la construcció d'un nou habitatge propicià la descoberta a finals de l'any 2017 d'una maqbara o cementeri islàmic amb seixanta-tres inhumacions que ha corroborat l'existència a la zona d'una important comunitat andalusí.

Donat el grau de construcció que presenta la urbanització serà difícil trobar noves tombes o l'assentament associat a la maqbara encara que els llocs que presenten més probabilitats són els entorns de les cases velles de Crestatx i de s'Obac, aquestes darreres situades tan sols a 200 m a ponent de la necròpoli. El mateix oratori de Crestatx, documentat des del 1285, podria haver estar construït sobre una mesquita.

De totes formes si les nostres autoritats volen promocionar l'excavació d'un important assentament andalusí, amb la seva maqbara i la seva mesquita incloses, només han de girar els ulls cap a les muntanyes i dirigir la seva atenció al jaciment d'Almallutx.



NOTA: el nom de s'Obac es documenta des del segle XV sota les formes Subac, Subach o Subachs. Cosme Aguiló va proposar en aquest article que el nom era probablement un cognom català amb l’article salat aglutinat (Obac, Obach, Ubach). Nosaltres creim que simplement es tracta d'un nom descriptiu. Un obac (o una obaga) no és més que un lloc ombrívol i aquests abunden als comellars boscosos situats al nord de la possessió.

 

 

Cases de s'Obac

Maqbara de s'Obac