Aljub és una paraula àrab (al-yûbb) que significa "el pou". A la nostra terra s'empra per designar depòsits dissenyats per recollir l'aigua que circula per en terra després de les pluges. Els trets típics són la presència d'una volta i la forma rectangular. A l'interior estan referits i a l'exterior els elements auxiliars els doten de més o manco complexitat: diverses entrades de recollida de l'aigua, colls superiors i capelletes laterals per a pouar-la, piques per a abeurar el bestiar...
Els aljubs tradicionals es compten per milers ja que són un element imprescindible a l'interior de les viles i al costat de les cases de pagès i possessions. En canvi, i segurament relacionat amb la seva abundància, no és massa extensa la toponímia recollida. Sol presentar-se sota la forma d'un genèric (s'Aljub, es Aljubs, es Aljubets) o acompanyat d'un determinant referit a les dimensions, a l'antigüetat o a la coloració: s'Aljub Blanc, s'Aljub Vermell, s'Aljub Llarg, s'Aljub Gran, s'Aljub Vell....
Els aljubs que atreuen més el nostre interès són els situats lluny de les cases habitades, construïts per donar servei als carboners, calciners, pastors... i tota la gent que treballava a fora vila, posem per cas a les seques marines litorals o als alzinars. Podem destacar per exemple els aljubs de l'alzinar de Planícia. Aquí trobam els més famosos entre els excursionistes (es Aljubets) però també el de nom més evocador (Aljub des Cristians).
Destacable també és s'Aljub Vell de Son Josep, que replega l'aigua dels costers del puig de So na Moixa. Les seves dimensions (26 metres per 5,35 metres), la seva capacitat (més de 300 tones) i les seves característiques (compartimentació interior, capelleta lateral, piques...) el fan mereixedor d'una conservació no genys segura donat el seu abandó actual.
I si important era disposar d'aigua propera per a les feines del camp, vital esdevenia en el cas dels castells, que havien de resistir setges prolongats. En són un bon testimoni els quatre aljubs de l'alzinar del castell d'Alaró. Un d'ells, al que s'accedeix per una escala de dos trams i onze escalons, presenta dos arcs de mig punt elaborats amb pedres tallades a la manera de totxos que reforcen la volta de canó. Aquests arcs i el referit d'almangre típic dels aljubs andalusins condueixen a pensar en un origen musulmà.
Visitar l'interior dels aljubs també ens pot deparar sorpreses com el grafit que representa un vaixell, tal vegada fet per un torrer que matava les hores esgrafiant les parets de l'aljub de sa torre de na Seca en època de sequera.
Aljub vell de Son Josep
Interior aljub de Son Josep
Aljub des Castell d'Alaró
Interior aljub des castell d'Alaró
Grafit de l'aljub de sa torre de na Seca