Alguns topònims duen com a determinant la paraula reial. Trobam així la síquia Reial, la camada Reial o el camí Reial.
Llegim al llibre En defensa dels camins públics que els camins reials eren els de competència del rei. La procuració reial era l'institució encarregada de gestionar el patrimoni del rei i per tant també dirimia els conflictes que succeïen en aquests camins, ja fos algun delicte que s'hi hagués comés o els pleits sorgits entre veïns dels camins.
Amb el temps aquests camins donaren lloc a la xarxa de camins veïnals i alguns es convertiren en carreteres. És rar que hagin mantengut la denominació i només coneixem casos a Algaida, Felanitx i Capdepera.
En aquest darrer municipi el nom designa un camí que fins i tot podria esser anterior a la fundació del poble, ocorreguda l'any 1300, i que comunicava les possessions -antigues alqueries- del nord del terme. El camí es bifurca de la carretera que vé d'Artà a l'altura de Sos Sastres (actual Golf de Capdepera) i continua per ses Set Cases i Son Guiscafrè. En aquest punt travessa un torrentó i segueix per Cutrí, Lloveta, Son Terrassa, Son Barbassa i sa Mesquida. Al mapa del cardenal Despuig podem observar com el camí finalitzava a la talaia de Son Jaumell, i potser ja ho feia abans de la conquesta cristiana.
Malgrat el seu innegable caràcter públic aquest camí ha estat privatitzat en una part important del seu traçat. Així dels sis quilómetres que hi ha entre la carretera Ma-15 i la carretera de Cala Mesquida tan sols tres quilómetres mantenen el seu ús públic. Es tracta de trams que connecten amb els camins que provenen del poble de Capdepera havent perdut la seva continuitat original.
Però alguns dels trams abandonats mantenen el seu traçat i fins i tot les parets mitgeres fent d'aquest camí un bon candidat per a la recuperació del seu ús públic. Només cal que l'Ajuntament de Capdepera s'animi a iniciar el procés per recuperar el seu antic camí Reial.
Casi res.
Camí Reial (tram públic)
Camí Reial (tram privat)