Els boscos i les garrigues mallorquines són llocs ben àrids, especialment a l'estiu. Per això aquells que hi havien de treballar (llenyaters, carboners, calciners...) el primer que havien de fer era assegurar-se el proveïment d'aigua. Sempre hi havia el recurs de portar-la amb gerres però era millor -si era possible- construir un punt d'abastiment al mateix lloc. D'aquí el desplegament de cocons, basses i aljubs que trobam espargits per tot arreu, construïts per arreplegar i emmagatzemar l'aigua d'escorrentia de torrents i vessants. N'hem vistes moltes d'aquestes construccions que presenten infinites variacions en les solucions adoptades.

Però mai havíem vist una construcció hidràulica com aquella que trobàrem sense fer-ne comptes -encalçàvem jaciments- enmig de la garriga de Palma. Destacava per les seves dimensions (5 metres d'altura i 7 metres de diàmetre a la base) i per la seva forma turriforme, composta per quatre cons truncats de diàmetre decreixent.

Tenia un aire als ponts menorquins però no era una barraca sinó un aljub que enlloc de desenvolupar-se en sentit horitzontal ho havia fet en sentit vertical. L'aigua arreplegada del comellar era portada per un síquia de setanta metres que entrava per la part superior de la torre després de volar quatre metres. Una escala ascendia dalt de la torre on hi havia el coll i una pica. Un abeurador adossat a la base completava el conjunt.

Els veïns de la zona li dieun s'Aljub i es troba dintre de les terres de Son Pelat. L'aljub de Son Pelat és una construcció hidràulica singular que bé mereix ser coneguda i destacada.



NOTA: l'única referència que hem trobat sobre l'ajub és la que va fer Antoni Canyelles Garau en el seu artilce "Al voltant dels topònims de Son Pelat" inclòs a la XVI Jornada d’Antroponímia i Toponímia. Binissalem (2003).

 

 

Aljub de Son Pelat