Sembla que corren bons temps pels garrovers i no és cada dia que es poden donar bones notícies del camp mallorquí. Diu la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca que l'any 2018 a l'illa es varen produir fins a 12.000 tones de garrova, la qual cosa suposa el 20 per cent de la producció estatatal, i que l'arbre no es veu afectat per la plaga de Xylella fastidiosa. Bona prova de què les expectatives són bones és que al camp d'en Catlar, en terres de Son Sureda Pobre (Manacor) s'han dedicat 40 hectàrees a la sembra de 5.000 garrovers.
Segons l'Arxiduc Lluís Salvador a l'entorn de 1870 el seu cultiu era el quart en importància després de l'olivera, la figuera i l'ametler. Ocupava una extensió de 7.610 Ha i la producció era de 7.553 tones.
I com la major part de la nostra toponímia tradicional prové d'aquesta època no és estrany que abundi tant entre els noms de lloc, ja sigui com a genèric (es Garroverar, es Garroveral, Garrovers d'en Pomaret), donant nom a possessions (Son Garrover, sa Font Garrover) o com a determinant (pas des Garrover, pla des Garrover Gros, comellar des Garrovers Rossos).
Alguns exemplars notables han rebut un nom propi: Garrover Manacorer, Garrover des Capellà, de Cas Salero, de ses Cinc Cames, des Civils, des Colcador de sa Novia, des Corb, des Frare, de ses Fites, des Lladre, de sa Marquesa, des Mort, des Morts, des Periquitos, de na Ribot, de na Saloma, de ses Tres Cames, des Xibiu.
Un d'ells fins i tot surt a les Rondaies Mallorquines. A l'anomenada "Un altre tresor an es puig de na Fàtima" (Tom XXIV) es recull que el garrover de ses Sabates de Puigpunyent: "s'ho diu perquè altre temps és de Superna, possessió que hi ha més amunt, com anaven a Puigpunyent, se posaven ses sabates en esser an aquest garrover, i, en tornar-se'n, les se llevaven de bell nou, per no espellar-les."
Garrover de ses Sabates (Puigpunyent)
Camp d'en Catlar (Manacor)
