És ben normal que a una illa com la nostra hi hagi alguns topònims costaners que tenguin el seu origen en noms de peixos. I ja fa temps ens fixàrem en el sector de la cova de les Bruixes amb la seva cova de les Cànteres i el seu coval de les Morenes.
A Pollença mateix hi ha la punta Anfossos (o també penyal de les Nanses) devora la Ferradura Gran i trobam el bancal del Déntol vora el cap de Formentor. A Artà tenim cala Déntola, també anomenada cala de sa Partió de sa Cova. A Calvià hi ha el banc de ses Orades. A Felanitx cala Estreta també és denominada cala Salpella i tenim la pesquera de ses Salpes. A Escorca hi ha el morret de sa pesquera des Gat, a Capdepera hi ha cala Gat i al Port Vell de Son Servera hi havia la punta des Gats, ja en desús. Trobam mabres a Artà i Banyalbufar (pesquera des Mabres) i també a Santa Margalida (corral des Mabres). Al Port d'Andratx hi ha el morro de sa Rajada.
Entre els noms basats en ictiònims els més coneguts són els que anomenen cales que han esdevingut nuclis de població. Són Cala Anguila a Manacor i Cala Rajada a Capdepera. Aquest darrera població es desenvolupà al segle XIX com a nucli de pescadors i es transformà al segle XX en un important nucli turístic.
Una de les captures que duien a terme els pescadors calarajaders era el de la llagosta. Els testimonis recollits per Rafel Perelló parlen de pescadors que anaven a pescar a Algairens i venien el producte a Menorca. Però també hi havia un tràfic invers i els pescadors menorquins duien la llagosta a vendre a Cala Rajada i per mantenir-la viva la posaven als vivers que hi havia devora el moll.
Hem de suposar que l'Ajuntament de Capdepera estava orgullós d'aquests vivers, mostra dels orígens mariners d'una part de la seva població, perquè els va emprar com a imatge promocional en un fulletó i a la fira turística Fitur de 2018.
I hem de constatar que l'orgull era limitat perquè no ha fet res per preservar-los. Els vivers es troben abandonats a la seva sort i cada gran temporal que afecta a la costa n'arranca un tros fins que arribi el moment en què ja no en quedarà ni rastre.
NOTA 1: són tres els topònims basats en ictiònims recollits al mapa del Cardenal Despuig (1785): bancal del Dèntol, cala Anguila i cala Rajada. Un quart nom que podem relacionar amb les espècies marines encara que no amb els peixos és el de cala Gamba.
NOTA 2: Cala Rajada tenia l'any 2019 una població de 6.153 persones que suposaven més del 50 % del total municipal (11.868 habitants) i quasi el doble que el nucli de Capdepera (3.349 habitants).
NOTA 3: són moltes les referències als vivers de Cala Rajada que es conserven a les pàgines de la revista Cap Vermell. I moltes les crides a la seva protecció. Totes en va pel que s'ha vist.
Viver de Cala Rajada. Imatge promocional Ajuntament Capdepera (2018)
Viver de Cala Rajada (2020)