Registrades per la toponímia tenim al manco cinc batalles succeïdes a Mallorca. Bé realment una d'elles no es pot qualificar així ja que al coll de sa Batalla (Escorca), on avui hi ha la benzinera, només es produí un enfrontament entre les forces de la justícia i un escamot de bandolers, coneguts com la colla de Selva i dirigits per la família Boda. Corria l'any 1618 i el resultat fou el de catorze bandolers empresonats, alguns d'ells ajusticiats posteriorment. L'enfrontament provocà el canvi de nom del lloc, que era conegut com es Grau de Lluc. (*)
Al coll de sa Batalla que hi ha a sa Porrassa (Calvià), entre el puig d'en Saragossa i el puig de sa Ginesta, sí es produí una autèntica batalla. Fou el 12 de setembre de 1229 i s'hi enfrontaren les tropes del rei Jaume I i els almohades que defensaven el seu regne. La victòria cristiana deixà el pas lliure per avançar sobre la capital, Madina Mayurqa. Un altre topònim, es puig des Rei, recorda segons la tradició el lloc conquerit pel propi monarca després de la mort del seu cavaller, Guillem de Montcada. Probablement els fets succeiren en realitat al serral d'en Ferrer, un petit relleu localizat al costat de Cas Saboners.
Per la seva banda es camp de sa Batalla a Llucmajor recorda l'escenari on lluità i perdé la vida el rei Jaume III (1315-1349), en un intent de recuperar el regne de Mallorca, que havia estat annexionat a la corona d'Aragó sis anys abans pel seu cosí Pere III el Ceremoniós. Una creu commemorativa devora la carretera de Palma recorda aquesta batalla que es produí el 25 d'octubre de 1349.
El carreró de sa Batalla rememora l'enfrontament que es produí al Vinyet d'Inca el 31 d'agost de 1452 en el marc de l'aixecament forà. Les tropes enviades per Alfons el Magnànim i comandades per Francesc d'Erill s'imposaren en aquest lloc a un exèrcit de 2.000 pagesos en un episodi que significà la total desfeta dels revoltats.
Setanta anys després la continuada injustícia social desembocà en la revolta de les Germanies. Gairébé al mateix lloc, al límit d'Inca amb els termes de Binissalem i Sencelles, es produí l'anomenada batallla de Rafalgarcés. A finals de novembre de 1522 els agermanats intentaren aturar l'avanç sobre Ciutat de les tropes reials comandades pel virrei Gurrea. La desfeta dels revoltats fou total, com ja ho havia estat a l'enfrontament anterior del 3 de novembre el qual deixà més de mil morts al camp de sa Batalla de Son Fornari, a sa Pobla. Pocs mesos després, el març de 1523, es rendí la capital començant una etapa d'intensa repressió.
Sortadament ja ha transcorregut molt de temps des de la darrera batalla ocorreguda a l'illa, que tengué lloc a Porto Cristo a l'any 1936 en el transcurs de la guerra civil. Els dies 16 i 17 d'agost i posteriors es produí un desembarcament de forces republicanes comandades pel capità Bayo. Milers d'homes baixaren a terra a s'Estany d'en Mas, cala Anguila, Port de Manacor, cala Petita, cala Morlanda, s'Illot, sa Coma i sa punta de n'Amer. Els enfrontaments més sagnants es produiren al petit nucli costaner manacorí, on l'atac inicial dels republicans i el contraatac nacional deixaren els carrers plens de cadàvers. Un grup de milicians del Partit Socialista Unificat de Catalunaya i d'Estat Català es parapetaren a Can Servera, damunt s'Enderrossall Petit, protegits per una marjada paral.lela a la línia dels penya-segats. Aquesta posició, l'única del Port que no pogueren recuperar els nacionals en la seva contraofensiva, era castigada per una ametralladora situada devora la torre del Port. Les nombrosos baixes motivaren que el lloc s'anomenés "el parapeto de la muerte".
Les forces republicanes ocuparen una petita extensió de terreny, uns 36 quilómetres quadrats, que anava del Port de Manacor fins al voltants de Son Servera, passant per Son Manxo, puig de sa Talaia, ses Talaies, Son Puça, Pocafarina, puig de sa Font, na Penyal, puig de Son Corb i Pula amb una extensió del front de 21 quilómetres. L'única població de certa importància que caigué en mans dels republicans fou Son Carrió, abandonada per la totalitat de la població amb l'excepció d'alguns vells. La població de Son Servera fou evacuada a Artà i malgrat que les forces de Bayo arribaren fins a la zona des Cementeri i es Molins, el poble no arribà a caure.
El fracàs de l'expedició de Bayo obligà al reembarcament de les tropes, fet que es produí el 4 de setembre de 1936. Les conseqüències d'aquest tràgic episodi foren la mort de centenars de persones, i una intensificació de la repressió, empresonaments i assessinats, contra els elements desafectes al nou règim, particularment a la zona de Manacor.
* ACTUALITZACIÓ (25/4/2011): si en realitat el nom del coll es refereix a una batalla ha de ser anterior a la mencionada. El pare Rafel Juan registrà l'ús del nom en un litigi entre els propietaris de Son Macip i el col.legi de Lluc que tengué lloc el 1594. Segons el testimoni d'Arnau Bonmacip: "...tots los habitadors de la parroquia de Escorca travessen la possessió de dita casa de Lluc i deixen el camí de la casa i col.legi de Lluc al coll de la Batalla..."
Coves Blanques (Port de Manacor), zona a prop de la qual es parapetaren els milicians de Bayo
Son Servera des del puig de sa Font, posició ocupada per les forces del capità Bayo (agost 1936)