Per 5.355 € podem passar una setmana a la ETV es Racó de l'Arxiduc, que és el nom ara donat pel propietari a s'Hort de sa Cova (Valldemossa). Certament un poc car pel nostre pressupost encara que no dubtam que hi deu fer un estar d'àngels en un entorn tan privilegiat.

A l'edat mitjana la situació era ben diferent donada la perillositat derivada de la proximitat de la mar. D'aquest lloc sabem algunes notícies ben primerenques gràcies al llibre Història de Banyalbufar, segles XIII-XVI de Ramon Rosselló i Jaume Albertí (1995).

En el Repartiment posterior a la conquesta de Mallorca la vall de Son Bunyola va correspondre al baró Gilabert de Cruïlles, porcioner del bisbe de Barcelona. Els seus béns a l'illa foren administrats per Pere Mates i posteriorment pel fill d'aquest, del mateix nom. Entre els anys 1271 i 1287 trobam Pere Mates com a posseïdor de l'alqueria major de la Torre (Son Bunyola) o de l'alqueria Roja (Son Coll) i realitzant divesos establiments de terres. Així al 1271 "estableix a Ramon Ferrer una sort de terra a Bunyola de sa Mar, porció de Gilabert de Cruïlles, confrontant amb el seu honor de la Cova i honor d'Arnau Escuder, els dos tenguts en nom del bisbe de Mallorca...".

Més interessant encara és el document aportat pels dos investigadors sobre la visita realitzada a la Cova el dia 12 de juliol de 1353 per Humbert de Sisquer, veguer de fora. Reproduïm el paràgraf en què el veguer proposa algunes mesures per evitar que l'aigua de la font de sa Cova, que cau a la mar, pogués ser emprada per pirates i corsaris, com ja s'havia fet deu anys abans quan Pere III el Ceremoniós ocupà Mallorca. Entre d'altres proposa que si és necessari l'aigua sigui defensada per quatre ballesters situats al puig des Moro, que està a 200 metres (o com diu el document a dos trets de dard).

E primerament fo en lo dit loch de Bunyola e, vist per el uyl a uyl la marina del dit loch de Bunyola, viu e fo en un loch ques diu la Cova, en lo qual loch ha una font d'on hix molta aygua prop l'escuma de la mar. La qual font X hòmens dins II jorns porien soterrar en tal manera que una galera posat que sabés la font, dins I jorn no poria levar prou aygua ne ara no la y podria be levar. Cor ja per paor del senyor Rei d'Aragó, com passà dassà, era estada soterrada, no auria compliment d'aygua de l'alba fins a mig jorn. E axí matex si II galeres o X galeres hi volien pendre aygua, X hòmens de la terra, que y fosen abans X balesters los vadarien l'aygua, els farien d'aquí levar. Si donchs, emperò, les galeres no avien gitada en terra molta companya prop la dita font, a II trets de dart, ha I puig alt que una balesta faria prou que de les galeres hi metés una treta. E del dit puig vadarien IIII balesters y deffendirien l'aygua a galeres. E lo loch damunt la font és axí deffenen que qui vol pujar o devalar a la font, hi ha hom a pujar o davaylar de IIII peus axí que's pot deffendre contra enamichs alt sobre la riba ha un una font que corra y en grava en la mar, mas jatssia que en grau en la mar no y poria hom pendre aygua, ans aurien entrar dins terra I tret de balesta e en l'aygua corren són fetes moltes basses per abourar bestiar. E si les basses eren desfetes l'aygua seria pus deffenent pus mal avinent de pendre als enamichs. E per raó del dit puig qui està damunt la font, los hòmens de la terra, si primers hi eren que aquells de les galeres, deffendrien l'aygua e sarien senyors de l'aygua.

Aquestes prevencions no eren en va perquè el litoral de sa Cova fou un dels llocs on es produirien desembarcs de corsaris com recollí Joan Binimelis en la seva Història de Mallorca (1595):

Seguí's que lo primer de octubre 1552, un disapta, dia de Sant Ramini, arribaren a la Cova d'en Claret, dite de Son Ferrandell, 10 galeotas de turchs, y lo llur marinatge fou que desembarcaren 400 turchs y se'n pujaren per un pas que diuen de las Vaques, cerca de una hora antes del dia.

Per Binimelis sabem també per tant que al segle XVI sa Cova i el seu hort ja havia passat a formar part de de l'òrbita de Son Ferrandell, com també va succeïr amb Son Font. I així es va mantenir fins al segle XIX, quan les tres finques foren comprades per un ric i jove aristòcrata austríac. Però deixem que ens ho relati el mateix Arxiduc Lluís Salvador:

Més envant vaig comprar a n'en Castell Son Ferrandell qu'havia pertenescut a n'els Marquesos de la Romana. Es día qu'ho vaig comprar hi havia una nevada tan grossa que per pujar ses costes de Valldemossa tornant de ciutat vaig havê de fê enganxâ quatre cavalls.

Per això l'ETV de s'Hort de sa Cova es diu es Racó de l'Arxiduc i ja sabeu on podeu anar a passar una setmana si teniu 5.355 € gastadors.

 

"lo qual loch ha una font d'on hix molta aygua prop l'escuma de la mar"