L'alzina és, a Mallorca, l'arbre protector. El que més generosa cobertura ofereix amb el seu fullatge sempre verd. El que millors redols de fresca conserva durant l'estiu. Això ho sabien els treballadors d'un temps, que s'aturaven baix de les alzines a fer la fumada, costum conservada en el topònim s'alzina Fumadora, que trobam a Fornalutx i al camí des Cingles (Bini).
Per a la gent dels pobles de la Serra, els alzinars són simplement es Bosc. Un bosc ombrívol, molsós i silenciós. Un silenci que ja dura cinquanta anys, des de que s'aturaren les destrals i les serres emprades per treure'n la llenya, el carbó o l'escorça aprofitada pels adobadors de pells. L'explotació sistemàtica dels alzinars féu escassejar els exemplars monumentals, conservats únicament a prop de les cases, sovint amb la funció de subministrar els aglans necessaris per a l'engreixament dels porcs.
Aquest és el cas del patriarca de les alzines mallorquines, s'alzina de ses Truges (Alcanelleta). ja amb la soca més buida que plena. Altres alzines monumentals que han donat lloc a fitònims, són s'alzina d'en Pere (Binifaldó) i s'alzina des Set Cimals (Son Macip), molt conegudes per trobar-se al costat de concorreguts itineraris que parteixen de Lluc. Famoses són també les agrupacions d'alzines de Son Fortesa (Alaró) i d'Almallutx.
De les ja desaparegudes en destaquen quatre, que acaparen la fama. En primer lloc la gran alzina de Mossa, la més grossa amb un diàmetre de nou metres i trenta-sis centímetres i que s'Arxiduc ja descriu com a mig morta en els costers del puig Budell o puig Montibudell.
També es recorda s'Alzina Grossa d'Almallutx, que una vegada abatuda donà seixanta-tres tones de llenya (Mascaró, GEM) i que donà nom al camí vell de Sóller a Lluc, en el tram entre les cases de Cúber i les cases de s'Estret, ambdues engolides pels embassaments de Cúber i des Gorg Blau.
O na Cero (Son Moragues), també citada per s'Arxiduc i també recordada per la toponímia en el pla de na Cero. O na Pesseta (sa Campaneta), una aglanera dolça que devia el seu nom al rendiment que s'obtenia d'un almud dels seus aglans (Revista Horizontes nº 13, recollit per O.Rullan). O na Quintana, situada a Muleta i esmentada per mossèn Josep Rullan i Mir en la seva Historia de Soller.
El llistat de les nominades pot fer-se més extens: s'Alzina Guapa (Tossals Verds), s'Alzina Mestre...Segurament en el futur les alzines monumentals ja no estaran a prop de cases o camins sinó al cor dels boscos. De fet ja n'hem vista alguna que malgrat el seu anonimat no desentona amb les mencionades.
Alzina
Alzina de Mossa. Xilografia de s'Arxiduc Lluís Salvador. Die Balearen