Torres Llavaneres
- Details
Les torres Llavanares eren unes construccions defensives d’època almoràvit (1115-1203) que estaven situades al llevant de Ciutat, concretament al Portitxol. La primera referència que tenim és la continguda en un document de 1230 que registra la donació feta per Jaume I a l’ordre del Temple de diverses propietats entre les quals hi havia un port:
“...un port que s’anomena popularment Al Moncum, i és fora de la Ciutat cap el sud, a quasi mitja milla de distància, on hi ha dues torres amb una sorgència d’aigua dolça que diuen que és intermitent.” (1)
Ja va dir Guillem Rosselló Bordoy que: ´”El port ha de ser el Portitxol. Les dues torres són les torres Llevaneres o Lavanares que la documentació feudal recull manta vegades i que es trobaven a prop de la porta de Gomera, envers Orient.” (2). I creim que encertava perquè nombroses referències toponímiques contingudes a la documentació històrica ens condueixen cap al Portitxol. Repassem-les:
1) Segons el Llibre del Repartiment (1232) les torres estaven a una entrada de la mar dins la terra: “les torres que son sobre el golf de la mar les quals són anomenades Lavaneres”.(3)
2) Segons el mateix document les torres estaven a prop d’un torrent: “torrent que davalla des de l’orient cap a l’occident [la direcció real és nord-sud], fins a prop de les torres que estan singula a prop de la mar, i s’anomenen torres Lavaneres”. (3)
Més envant el torrent és anomenat torrent Mitjancer, “...que és aquell que davalla cap a les torres de Lavaneres”. Es tracta del torrent d’en Barberà que desemboca al Portitxol.
Al 1241 el torrent apareix anomenat torrent de les torres Llevaneres en les confrontes d’un terreny d’una quarterada d’extensió segons un document aportat per Plàcid Pérez:
"Una quarterada confrontant amb el torrent de les torres Llevaneres, el camí de Llucmajor i de Capocorb, l’honor de Maimó Carnisser i el de Berenguer de Palouet....". (4)
3) L’any 1333 es té constància de l’existència d’un pont al camí de Llucmajor sobre el torrent d’en Barberà ja que el Manual de rebudes i dades de la Clavaria consigna el pagament de 12 carreus per a la seva reparació. En el document el pont és anomenat pont de les Torres Lavaneres.
“Item pagam a·n Bort Dabeylera, per una dotzena de pera de Rafal Beyt [Rafalbeig] picada, que meteren al pont de les Torres Lavaneres qui monta 14 s.” (5).
Al segle XIV aquest pont rebé la denominació de pont de Suria, el qual fou reparat al 1420-1421 segons consta a la documentació que fou estudiada per Isabel Garau. (6). La financiació de l’obra de Suria fou assumida per la Universitat de Mallorca, les viles de Llucmajor, Campos i Santanyí a més dels propietaris colindants. Entre ells un anomenat Massagay que aportà una lliura.
Un Guillem Massagay ens apareix al 1389 entre les confrontes d’un “...hort tancat de paret en el qual hi ha sínia i safareig, al terme de la Ciutat, vers les Torres Llavaneres. [...] Confronta amb camp de Guillem Massagay, hort de na Pujada, camp de na Mulnara [Molinera] i camí de Llucmajor.” (7).
4) Les torres Llavaneres estaven a prop del camí de Llucmajor i del Portitxol com consta a dues referències contingudes al Capbreu d’en Manresa (1404):
"Cami public que de la dessus dita plassa [Sent Anthoni de Padua] va vers les torres Lavaneres o lo Portitxol."
"...item de un ort o possessio [Arnau Muntanynas] de terra situat vers lo Portitxol de les torres Lavaneres."
Alguns historiadors com Maria Barceló, Margalida Bernat o Plàcid Pérez han proposat per a les torres Llavaneres una localització més propera a la porta des Camp, basant-se en les referències contingudes en la documentació del segle XV relatives a la porta de Santa Fe (actual porta des Camp) i al carreró del fossar dels Jueus:
-1437: Huerto situado cerca de la puerta de las Torres Llevaneres, ante la capilla de Santa Fe, al lado del convento de la Terça Regla. (8),
-1479: Mostra de cavalls armats: “...haien e sien tenguts ffer mostra ensemps plegats dels dits cavalls ab llurs armadures iuxta la concessió en la plaça o camp de les torres Levaneres, devant lo portal de Sancta Ffe a les 9 hores del dia. (8).
-1498: Peça de terra “..in loco de las torres Lavaneres..” confronta amb camí de l’Alanjassa, camí que va de la porta de Sant Antoni a Llucmajor i un carreró del fossar dels Jueus.(8)
Ara bé, si entenem que com a camp de les torres Llavaneres s’inclou tota l’extensió de terreny situada entre la porta des Camp i el Portitxol i que el carreró o camí del Fossar fa referència al camí que es dirigia al Portitxol per la vorera de mar les referències esmentades no constitueixen cap obstacle per a la localització de les torres a prop de la desembocadura del torrent d’en Barberà.
I anant un poc més enllà podem situar al manco una de les torres en el lloc avui ocupat pel molí de sa Roqueta, hipòtesi que ja fou plantejada per Antoni Pons en el seu Llibre del Mostassaf de Mallorca.
Bibliografia:
(1) VINAS, Agnes et al. (2004): Donation aux Templiers. BSAL, 60. P. 285-288.
(2) ROSSELLÓ BORDOY, Guillem (2004): Qui eren els jueus de l’Almudayna ?. BSAL, 60. P. 289-296.
(3) SOTO COMPANY, Ricard (1984): Còdex Català del Llibre del Repartiment de Mallorca.
(4) PÉREZ PASTOR, Plàcid (2021): Conquesta, repartiment i organització militar de Mallorca. Els cavalls armats (1229-1350). Tesi doctoral.
(5) RIERA MELIS, Antoni; ORTEGA VILLOSLADA, Antoni (2020): El manual de rebudes i dades de la Clavaria municipal de Mallorca corresponents a l'any 1333.
(6) GARAU LLOMPART, Isabel (1990): El pont de Suria: un ejemplo de construcción medieval.
(7) ROSSELLÓ LLITERAS, Juan (1999): Els pergamins de l'arxiu parroquial de Santa Eulàlia vol. 2.
(8) BARCELÓ CRESPÍ, Maria; ROSSELLÓ BORDOY, Guillem (2006): La ciudad de Mallorca. La vida cotidiana en una ciudad mediterránea medieval.
Pont i torrent de les torres Llavaneres (l'antic pont de Suria i l'actual torrent d'en Barberà, Portitxol)
Molí de sa Roqueta (Portitxol)